Aprenem més jocs populars

Aquesta setmana hem après tres jocs populars nous a Educació Física:

A PLANTAR

És un joc de carrera i persecució. Comença fent pedreta i para aquell que se la queda. Els jugadors lliures comencen a córrer i el que para els ha d'agafar. Quan n'agafa un, ha de dir –Plantat!, i aquest jugador s'ha de quedar fix al lloc com un arbre plantat. Quan els té tots plantats, para el primer que ha estat agafat. Així continua el joc fins que se'n cansen.

A ESTÀTUES

És una na variant de jugar a plantar joc es coneix com jugar a estàtues. En aquest cas, en lloc d'haver d'agafar els que fugen, basta tocar-los i se'ls ha de dir –salat! Els jugadors salats s'han de quedar quiets com estàtues fins que un company de joc encara lliure els toqui i cridi –salvat!; en aquest cas, l'estàtua torna a viure. El joc acaba quan estan tots els jugadors salats.

A TALLAR FIL

Els jugadors es reparteixen per l'espai i qui comença parant ha d'escollir un objectiu (en veu alta). L'objectiu és atrapar només aquest jugador, imaginant un fil entre l'objectiu i qui para. Si algun altre jugador creua entre aquests dos, trencant el fil que els unia, es converteix automàticament en l'objectiu a perseguir.

A més a més, hem après a fer pedreta per saber qui comença parant als jocs. És una manera tradicional a les Pitiüses de començar un joc. Quasi tots els jocs necessiten un ordre per poder-se portar a terme i aquesta és una de les formes d'organitzar-los. Per fer pedreta, primerament es demana lloc. Qui ha dit “primer!” agafa una pedreta del terra, es posa les mans a l'esquena i es col·loca la pedreta a la mà que vol. Presenta les mans closes al segon. Aquest en tria una. Si li toca pedra, se l'ha de quedar i fer pedreta al següent. Si no li ha tocat pedra, sap que no ha de parar. Així fins que hi han passat tots els jugadors. Qui té la pedra en acabar, para.